Un nou entrebanc. Derrota per la mínima.

La Salle Bonanova A 2 - 3 Premià

Després de les vacances de Setmana Santa l'equip esperava trobar la seva identitat gràcies a les bones actuacions als últims partits, i l'enfrontament contra el Premià, un rival directe a pocs punts de distància, era una bona ocasió per reivindicar-se. A més a més contàvem amb l'insuperable suport de l'animadora més fervent de La Salle, la sempre maca Jess, qui ens va fer de fotògrafa un cop més.

Els primers minuts van ser força disputats, amb ocasions per ambdues bandes. Els locals creaven força oportunitats, però sense definir-les, per seguir la tònica dels últims partits. Tant en Marc com l'Alex en van tenir un parell, però un porter de grans dimensions, on no es trobava el forat per on passar-lo, ho va impedir. Fins que en una jugada innocent, es va perdre la pilota incomprensiblement i amb una bona jugada des de la cantonada, un jugador del Premià es va escapolir entre dos dels defensors de La Salle per acabar en el 0-1 per l'escaire, on en Gerard no va poder fer gaire. A partir d'aquí, semblava que la mona de Pàsqua pesés més que les nostres ganes per guanyar, i la Bonanova es va adormir oferint innumerables contraatacs pels visitants, que si no van acabar en gol va ser perquè en Gerard era l'únic que estava despert, tot i no entrenar en tota la setmana. El 0-2 va arribar quan faltava poc per arribar al descans, en una jugada pel mig que va tocar desafortunadament en Pablo, al intentar desviar la pilota a fora.


Un cop en Gorka va esperonar l'equip amb les seves sabies paraules de basc, La Salle va sortir amb molta força per capgirar el marcador, no semblava el mateix de la primera part. El partit es va tornar més dur encara, amb moltes faltes i targetes, i en una d'aquestes, els locals van estar a punt de reduir diferències, amb una falta directa llançada pel Tito que no va pujar a l'electrònic al trobar-se en última instància amb el casc del porter, que va fer una crispeta que va sorprendre tothom. Tot i això, en una de les múltiples escomeses, l'Abraham va aconseguir foradar la xarxa amb un gol des de la banda dreta que donava esperances de remuntada, 1-2. Poc després, quan més atacava La Salle, una jugada personal aïllada va significar l'1-3 que enfonsava una mica les opcions de remuntada. A partir de llavors en Gorka va ordenar un pressing a tota la pista que va funcionar, fins a tal punt que les ocasions de gol es van multiplicar, i si no van acabar entrant algunes de'n Dídac o de l'Alex va ser perquè la mala sort o els pals ho impedien. Quan quedaven 3 minuts, en una falta des de la cantonada, en Dídac va aconseguir el tan esperat 2-3, però La Salle es quedaria amb la mel als llavis desaprofitant l'Alex l'última ocasió d'empat, en el que va ser un penal com una casa que l'àrbitre no va veure.

3 punts més que s'escapen tot i fer una bona segona part, i una primera per oblidar. Però no tot està perdut, només cal una mica més d'esforç i una mica més de bona sort en els pròxims 8 partits, que hauran de ser com una final per poder escalar posicions en la general. Ni les ganes ni la nostra animadora Jess ens van donar aquest cop la sort necessària, però a la propera no podem fallar! (Que sinó no ens vindrà a animar més!!! I ens quedarem sense fotos!) Per cert, les fotos les penjaré demà o demà passat, que hem superat el límit màxim per mes per pujar-les al flickr. De moment, en poso algunes aquí.