Ni amb l'àrbitre poden amb La Salle

Masies de Voltregà 3 - 5 La Salle Bonanova A

Lloc: Les Masies de Voltregà, enmig de la plana de Vic amb aquell flaire inconfusible a poble; Hora: Massa d'hora per jugar a hoquei per segons qui... Tot plegat va fer que l'equip de La Salle sortís més dormit que de costum, tot i els cafès de la gent que va ser puntual i de la música que van posar per animar una mica l'escalfament a mig gas.

El partit va començar amb una Salle mandrosa, lenta i amb passades imprecises, cosa que va propiciar que els jugadors del Masies tinguessin força oportunitats per posar-se per davant al marcador, però uns pals ben posats i un inspirat Gerard a la porteria ho van impedir. Ell mateix va ser el protagonista en aturar una falta directa amb facilitat. Els atacs de la Salle no arribaven a la porteria rival i els contraatacs es veien frustrats per manca de concentració. Poc a poc els jugadors visitants van anar despertant, puix que un horari massa matiner els va privar de la migdiada tan recomanable abans d'un enfrontament contra rivals directes. Per segon partit consecutiu, en Pablo es va guanyar la targeta blava, per acumulació i, com sempre, amb una inventada de l'àrbitre. A aquest pas, descansa cada 4 o 5 partits! Amb la sortida al camp de l'Abraham el partit es va revolucionar, i un "xut" seu, si es que es pot dir xut o mig misto, va acabar al fons de la xarxa davant l'estupor del porter del Masies, que semblava que cacés mosques. Poc després, a punt d'arribar al descans, un ràpid contraatac realitzat per l'Alex, veient que l'Abraham pujava com una exhalació per la banda contrària, va propiciar un "caño" al defensa del Masies perquè l'Abraham només hagués d'empènyer la pilota per segon cop dins la porteria, a porta buida. 0-2 a la mitja part, sense fer gaire, La Salle ho tenia força bé.

Els 15 primers minuts de la segona part van ser un "pim-pam-pum" (entrepà de tonyina), per la Salle, potser els millors minuts de l'equip en tot el partit. Un seguit de bones triangulacions entre l'Edu da Souza i en Tito Triangulito va resultar en el 0-3. I una mica més tard, el 0-4 arribaria després d'una consecució de rebots que acabaria rematant l'Edu. Un altre gol del jugador "portuguès", hauria d'haver pujat al marcador, però un nefast àrbitre ho va impedir decidint que hi havia hagut falta del visitant en comptes de un clar penal o del gol, ja que la pilota havia entrat. A falta d'uns 12 minuts, en Gerard va ser substituït per encaixar un gol, decisió del míster, Gorka, i va entrar al seu lloc, Gerard, valgui la redundància. A partir de llavors, un àrbitre casolà que semblava haver estat pagat pels locals, va afavorir en un munt d'ocasions als mateixos, amb el resultat d'una remuntada fins al 3-4, tot i que algun gol va arribar per pèrdua de pilota. Encara gràcies que un excel·lent Gerard (petit) va evitar que un penal i diverses jugades pugessin al marcador. Finalment, a 1 minut de les acaballes, tot i no xiular més d'una falta directa claríssima, el col·legiat va sancionar amb penal una jugada de picaresca portada a terme per l'Alex i en Guillo. Aquest últim no va fallar i la va clavar per tota l'escaire, deixant-la neta de teranyines. 3-5, resultat amb el que s'acabaria el partit, i que podria haver acabat amb algun altre gol degut a la nova actuació estel·lar del nostre amic, l'arbitre, que va tornar a fer-se el longuis en no xiular una nova falta directa quan l'Alex s'escapolia entre 2 adversaris.

Resultat final: Masies de Voltregà + Àrbitre 3 - 5 La Salle Bonanova.

Un altre bon resultat que pot donar ales a l'equip de la zona alta de Barcelona, amb el pròxim repte de vèncer a casa contra el Vilassar, 2n classificat, aquest divendres. Així que ja sabeu, a portar públic, que en aquest partit l'únic assistent, el senyor Jaume Baches, que va veure com el seu fill va tornar a patir de valent per una defensa més que millorable. Destacar també la presència de la filla de'n Dídac, a qui se li queia la baba en veure com el seu pare "ballava" sobre la pista amb la pilota. Jo, per la meva part intentaré que vingui a animar-nos (amb o sense pompons i minifaldilla) la nostre Jessi si, Jessi no, però només me la menjo jo! ;)

Pròximament, les fotografies del partit gentilesa de'n Gerard!